Recollir

En algun moment prop de mitjanit la pluja va afluixar i finalment es va aturar. El vent feia remolins i espolsava l’aigua dels arbres. Un darrere l’altre, com convidats endarredits que finalment arriben a la sala de ball, els estels van anar apareixent i van tatxonar tot el cel. Era el moment d’anar-se’n. No ens vam emportar res: vam deixar-hi l’edredó perquè es podrís, les culleres perque es rovellessin; i la caseta de l’arbre i el bosc vam deixar-los a l’hivern.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s